La llum d'un flèxe, de anima agònica, neix, i ara tremola, tem a l'aire, i la mort no espera a res i s'estavella contra la paret blanca que ningú veu. Si com a mínim hagués il·luminat les lletres d'alguna frase massa certera, o si hagués arribat fins a la teva retina, i ho haguessis buidat a una llàgrima cap al planeta, tot estaria fet, va ser massa absurd estavellar-se contra la paret blanca. Algú ha vist las parets blanques? Quan no es veuen com serien? Algú ha vist les parets blanques quan no es veuen? Com seran? Serà millor callar-se. Tots tenim penes, misèries i el nostre costat més fosc, tot i així, sempre encenem un flèxe quan la por se'ns empassa a la nit. Sóc retina, paret, planeta, aire, flèxe i raig de llum.