No obris la porta, l'explosió d'una bomba pot trinxar el teu fràgil cos, els cristalls poden travessar la teva pell i girar de forma el·líptica al teu univers, com si fossin cometes tallants, esperant apropar-se el suficient al teu cor, per a donar el tall definitiu. I llavors, com es surt cap a dins? No obris la porta, hi ha perill que surtis fora, qui sap a qui podries assassinar. Tots som desapareixibles i tots desapareixem darrera de les nostres portes amb les orelles observant per les miretes. Hi ha soroll aquí fora, eres tu amor meu?