Ens vam ajuntar a aquella assemblea de mirades perdudes per a no dir res, més tard, trobarien a un dels nostres assassins amb un cristall al cor. I es va donar l'ordre de romandre a aquell lloc. "el mon és cruel, la soledat et necessita" una veu en off deia " no hi haurà mort si romans amb nosaltres", o quelcom així. Intentaré resumir mitjançant una qüestió que és el que va passar abans de l'assemblea. Et vaig fer mal amor meu? (se que si). Vaig acabar cridant "el mon és cruel i jo vaig ser un estúpid". Es massa tard per a sortir del teatre? Es massa tard per adonar-me'n de la bomba? És massa tard quan ha arribat ja l'hora..aplaudiu si us ha semblat bona la interpretació.